Les deduccions autonòmiques en successions i Andorra

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la seva sentencia del 3 de setembre de 2014 (assumpte C-127/12) va cridar l’atenció al legislador espanyol pel fet que en el Impost de Successions, un resident a un altre Estat membre, només podia tributar per la normativa estatal i per tant no podia acollir-se a les deduccions autonòmiques que li eren més favorables. El Tribunal va considerar que això vulnerava el principis de lliure circulació de capitals i per tant amb aquesta sentència es posava fi a la discriminació dels no residents en el Impost de Successions a Espanya, que venien pagant molt més que els residents en algunes comunitats autònomes.

En vista d’això, la reforma fiscal del 2015 va introduir una sèrie de mesures en aquest àmbit que posaven la normativa espanyola en consonància a la sentència del TJUE.

Ara els tribunals espanyols han anat més enllà. En una sentència del Tribunal Suprem de 19 de febrer de 2018, el tribunal condemna a l’Estat a retornar el que ha ingressat de més per el Impost de Successions ja que s’hauria d’haver aplicat la normativa autonòmica (en aquest cas la de Catalunya) i no l’estatal. El tribunal entén que la sentència del TJUE afecta també als residents en països extracomunitaris, ja que el principi de lliure circulació de capitals en els tractats de la UE també s’aplica respecte tercers països.

Per tant, en aquells casos en que per exemple el causant tingui residència fiscal a Andorra i el hereu a Catalunya, es podrà aplicar la normativa catalana en matèria d’Impost de Successions, que presenta unes reduccions majors que la normativa estatal.

És una sentència que canvia bastant la situació actual i que caldrà veure si van apareixent més sentències en aquest sentit i quina és l’actuació de l’administració a l’hora de liquidar els impostos.